La plana del riu Fluvià actual, al peu dels relleus calcaris de l'Alta Garrotxa, quedava ocupada per llacs. En aquest llacs s'hi dipositàren sediments típics lacustres (llims, capetes carbonatades, travertins, etc.)
El substracte estava format per guixos i calcàries eocenes. Per aquestes calcàries hi circulava l'aigua subterrània procedent dels relleus garrotxins. Les aigües subterrànies van generar cavitats en les calcàries. El seu colapse originà enfonsaments que afectàren als guixos superiors i als dediments que s'estaven dipositant en els fons dels llacs.
Aquests enfonsaments deformen les capes pliocenes, mitjançant falles normals i slumps (plecs de les capes quan encara no estan prou consolidades).
Les falles normals són les que el bloc superior de la falla s'enfonsa, al contrari de les falles inverses, on el bloc superior puja per sobre del inferior.